Metodologia i procés

El projecte avança com una conversa llarga amb les persones participants. Primer escoltem: entrevistes breus, mirades compartides a àlbums familiars, objectes que surten d’un calaix i tornen a ocupar el centre de la taula. A partir d’aquí codissenyem: quines imatges ressonen, quins sons són significatius, quins gestos, com un balanceig o un palmell que marca el ritme, se senten naturals. Aquestes troballes es transformen en esbossos d’experiència que provem en sessions curtes i agradables.

Mentrestant, adaptem els models generatius perquè siguin frugals i clars: filtres que netegen sorolls, algorismes que simplifiquen formes i paletes perquè la realitat augmentada sigui llegible fins i tot en pantalles i ulleres assequibles. El nostre criteri és senzill: si el digital distreu, sobra; si ajuda a reconèixer, hi té lloc. L’equip tècnic i els professionals de cura comparteixen una taula de treball on es carreguen materials, es defineixen sessions i s’observa l’ús mitjançant un quadre de comandament que mostra freqüència, durada i reaccions.

Quan entrem a residències, ho fem amb ritme suau: una primera ronda de presentació, sessions pilot amb grups petits, ajustos sobre la marxa i una devolució clara a famílies i equips. Deixem tauletes i ulleres disponibles al centre, juntament amb guies breus perquè es puguin repetir sessions de manera autònoma. Al final d’un cicle, recollim històries i dades d’ús per refinar l’experiència: què ha despertat conversa, què ha reduït inquietud, quines músiques han obert finestres.

Des del primer dia, el compromís ètic és explícit: consentiment informat, minimització de dades, transparència sobre què es guarda i on, i la certesa que cap informació sensible s’utilitzarà fora del context acordat. La nostra avaluació combina l’escolta qualitativa amb indicadors senzills de benestar i participació, i quan un equip clínic col·laborador ho considera pertinent, aplica mesures estàndard sota els seus propis protocols.