El projecte neix arrelat a Barcelona, però la seva força és la capacitat de viatjar. Cada territori té músiques, paraules i objectes que el defineixen; la nostra feina és escoltar-los i adaptar l’experiència perquè soni autèntica. El camí natural comença pel teixit de residències i centres de dia de l’àrea metropolitana, on consolidem processos i formem equips de centre; s’estén després a altres comarques de Catalunya, amb una xarxa d’aliances locals; i continua cap a altres comunitats d’Espanya amb adaptacions culturals i lingüístiques. A partir d’aquí, el projecte pot circular cap a Europa i Llatinoamèrica mitjançant pilots amb socis locals (universitats, hospitals, museus i plataformes culturals) que ajudin a aterrar continguts, marcs legals i expectatives.

Preparem un kit d’implementació perquè la replicació sigui neta i realista: guies de privacitat i accessibilitat, recomanacions de hardware assequible, itineraris de formació “train‑the‑trainer” i un sistema de suport remot per a dubtes i emergències. La plataforma és modular: permet integrar arxius familiars, funciona amb dispositius de cost moderat i manté una estètica clara i universal, capaç de respectar accents locals.

Tota expansió és gradual i basada en evidència d’ús: allà on l’experiència arrela i es manté viva —perquè les famílies la fan seva i els equips la incorporen a la rutina—, hi invertim més. Allà on cal adaptar llenguatge, músiques o ritmes, reobrim el procés de codisseny. Així evitem promeses buides i garantim que l’escala no dilueixi l’essència: tecnologia al servei de la memòria i la tendresa.